Guanyador del premi “Un riu de llibertat”

Avui és el dia internacional de l’Orgull Gai. Les principals ciutats del món veuran desfilar pels seus carrers més cèntrics milers de persones que reivindiquen que la seua opció sexual és tan digna com la majoritària. Cal tenir presents les seues reivindicacions avui i la resta de dies de l’any.
El passat dissabte 21 de juny, vaig rebre el premi “Un riu de llibertat”, que atorgava l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre, en el marc de les jornades contra l’homofòbia. Me’l varen concedir, després d’una apretada votació popular, pel fet d’haver portat una  dinàmica activa i constant en la defensa del col·lectiu homosexual, mitjançant nombrosos escrits i la conducció de programes radiofònics. Els altres dos candidats eren el Casal Panxampla (per l’organització de diverses activitats de dignificació del col·lectiu homosexual) i l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (per haver penjat l’any passat la bandera gai i lesbiana al consistori). També va atorgar-se el premi “Un riu d’opressió”, que va ser concedit al bisbe de Tortosa, Javier Salinas (pels seus escrits contraris als drets dels homosexuals). No cal dir que em sento profundament satisfet per aquest reconeixement, atès que reforça la meua lluita per la dignitat de tots els ciutadans, i contra tota discriminació per raons d’orientació sexual. Voldria tenir paraules de profund agraïment per als organitzadors del premi i de les jornades, molt especialment per a l’amic Jordi Jordan (veritable “anima mater” de l’activitat), per al president de l’AGLTE, Frederic Sancho, i, òbviament, per a tots/es aquells/es que van exercir el seu vot al meu favor, amb la qual cosa em varen donar una gran satisfacció… llegir article complert

Abans de sortir els més matiners

Com cada 28 de juny els gais, lesbianes, transexuals bisexuals, … celebrem el nostre dia i aquest any unes quaranta persones vam sortir des de La Ràpita amb bus cap a Barcelona per participar a la manifestació. Vam sortir a les tres de la tarda des del davant de l’Ajuntament i aquell dia s’havia penjat la senyera al balcó. Un bon punt de partida.
El viatge va anar molt bé, molta festa, molt bon rotllo. Després de dues hores i escacs de viatge vam arribar a Plaça Universitat punt de trobada i de sortida alhora de la manifestació. La calor era una mica insuportable però les ganes de gaudir de la festa i la bona companyia ho feien suportable.
Segons els organitzadors unes 20.000 persones van assistir a l’acte tot i que feia l’efecte que n’hi havia 20.000 més, la plaça Sant Jaume estava a petar de gom a gom. La llibertat les bones maneres i el saber estar van fer de la jornada un exemple a seguir per molts.
La festa de la nit a Plaça Universitat no la podem deixar de banda, la gent entregada als sons més electrònics i festius és fonien amb la música i la calor que tot i de nit continuava essent insuportable.
La tornada del viatge, és produïa a les dues de la matinada i no tots, per cert, hi tornàvem, molts dels que havien vingut havien decidit que continuarien la festa més enllà de l’hora marcada per marxar.

La família un cop a Barcelona, Plaça Universitat

Els gais reclamen una equiparació real de drets

De l’Stonewall novaiorquès de 1969 als carrers del centre de Barcelona el 2008. La commemoració del Dia de l’Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual va recuperar ahir el seu caràcter reivindicatiu. “A Barcelona no hi ha carrosses perquè no volem fer un carnaval, sinó una manifestació amb pancartes i lemes”, raonava ahir Lluís Parera, portaveu del Col·lectiu Gai de Barcelona.

En opinió de la Comissió unitària 28 de juny encara hi ha molts drets per assolir. En aquest sentit, el manifest que ahir es va llegir a la plaça Sant Jaume titllava el matrimoni entre parelles del mateix sexe d’escanyolit i la llei d’identitat de gènere d’insultant. “Estan fent l’impossible per convèncer-nos que ja està tot assolit en aquest Estat, que ja no cal lluitar res més”, destacava el document.

Per això, segons va destacar Parera, és el moment de recordar els fets que van passar 39 anys enrere en un pub de Nova York, l’Stonewall, i que van ser l’inici del moviment reivindicatiu homosexual, tal i com es coneix avui dia… llegir article complert de l’AVUI

Imatge del Casal Panxampla de Tortosa

Una mostra del que la gent que ha votat ens ha anat dient:

1. ‘’ Un riu d’opressió’’ per a les agressions homofòbes, ocorregudes a Amposta els darrers anys. Una veritable VERGONYA. Són moments en els quals em fa vergonya dir que sóc Ampostina
2. Daniel Arasa, no perquè m’entusiasme la institució del matrimoni, sinó perque ja que és periodista a veure quin és el següent comentari que fa si surt guanyador. Així us feu publicitat gratuïta. Espero assabentar-me. I l’Església…per mi no existeixen aquesta…colla.
3. “Un riu de llibertat”, voto per Emigdi Subirats. He sigut alumna seva durant molts anys, i he vist com lluita dia a dia per una normalització que se’n surt dels estereotips marcats.

Gràcies a tots els que ens heu enviat un correu i heu votat, a tots vosaltres moltes gràcies!

Divendres 20 de juny. Sant Carles de la Ràpita.

20.30 hores, al Casal El Maset. Conferència dels escriptors Emigdi Subirats i Francesca Aliern sota la temàtica “La literatura i la homosexualitat”.

La presentació ha anat a càrrec del president de l’associació Frederic, amb una introducció de la Regidora de Cultura de l’Ajutnament de la Ràpita Empar. Tot seguit ha intervingut Emigdi i a ha fet la seua exposició del que en pensa de la Literatura i la Homosexualitat, al igual que Francesca.

Tots dos han coincidit en que la Literatura Homosexual no existeix i són homosexuals que fan literatura, cosa que no implica que hi hagi una literatura gai. Han destacat escriptors i escriptores gais, coneguts i no tant coneguts, de casa i de fora a continuació un petit debat amb els assistens molt interessant.

Els candidats a “Un riu de llibertat” són:

1. Ajuntament de La Ràpita- 4
   
2. Emigdi Subirats- 17
3. Casal Panxampla-16

Els candidats a “Un riu de d’opressió” són:

1. el Bisbe de Tortosa- 11
   
2. les agressions homofòbes- 18
   
3. Daniel Arasa- 8
   

Voteu enviant un correu a gaiebre@gaiebre.org

Només cal posar el nom del candidat per qui voteu o bé també dir que en penseu de tot plegat :p

De moment aquestes webs s’han fet ressò de les Jornades antihomofòbia “Un Riu de Llibertat”:

• VilaWeb·El Punt
• La Marfanta
• donesenxarxa.cat
• lesbianlips.es
• casalpanxampla.blogspot.com
• si coneixeu lloc on hagi sortit ens ho podeu fer saber a gaiebre@gaiebre.org

No oblideu de votar enviant un correu a gaiebre@gaiebre.org

Aquest cap de setmana publicarem com van les votacions! No ens deixeu de visitar i votar!

Els candidats a “Un riu de llibertat” són:

1. Ajuntament de La Ràpita (per ser la primera institució en penjar la bandera gai el 28 J de 2007 al balcó consistorial)
2. Emigdi Subirats (escriptor que habitualment defensa a la premsa el col•lectiu gai i lesbià)
3. Casal Panxampla (per la realització de diferents campanyes de conscienciació a favor de la diversitat sexual)

Els candidats a “Un riu de d’opressió” són:

1. el Bisbe de Tortosa (pels seus articles homòfobs)
2. les agressions homofòbes ocorregudes a Amposta els darrers anys
3. Daniel Arasa, periodista d’origen tortosí i impulsor de les manifestacions en contra del matrimoni gai

Voteu enviant un correu a gaiebre@gaiebre.org

Només cal posar el nom del candidat per qui voteu o bé també dir que en penseu de tot plegat :p

Durant els dies 20 i 21 de juny Sant Carles de la Ràpita i Tortosa acolliran les Primeres Jornades Antihomofòbia “Un riu de llibertat” que organitza l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre (AIGLTE), en les quals participaran associacions de Catalunya, País Valencià, Balears i Aragó. També es donaran els premis “Un riu de lliberat” i “Un riu d’opressió”, instaurats aquest any.

Segons ha explicat Frederich Sancho, president de l’AIGLTE, les jornades “tenen com objectiu promoure la igualtat i la justícia social del col•lectiu gai i lesbià a les Terres de l’Ebre a través d’activitats reivindicatives, lúdiques i culturals”. De fet, Sancho ha ressaltat que “les jornades tenen com objectiu visibilitzar el col•lectiu gai i lesbià de les zones rurals i ciutats petites, que a l’igual que a les urbs més grans també és un 10% de la població total”.

Sancho ha afirmat que les jornades “es celebren una setmana abans que el 28-J per rememorar a casa nostra el dia de l’orgull gai i lesbià, i que aquestes estan obertes a la participació tothom, independentment de la seva condició sexual; només cal que sigui gent que tingui la llibertat i la tolerància com a ideals bàsics”.

Les activitats es duran a terme el 20 de juny al casal El Maset de La Ràpita, però sobretot es centraran a Tortosa el dissabte 21 de juny. Des de les 17.00 fins les 21.00 hores hi haurà activitats culturals i reivindicatives a la seu de CCOO i finalment, a partir de les 12.00 de la nit, la primera festa Antihomofòbia al pub Andrògina de la mateixa ciutat.

Premis “Un riu de llibertat”, “Un riu d’opressió”

L’entitat ha destacat la instauració d’uns premis anomenats “Un riu de llibertat” i “Un riu d’opressió” que tenen com objectiu felicitar i denunciar persones, col•lectius i institucions que hagin defensat o marginat respectivament el col•lectiu gai i lesbià ebrenc. Entre els tres primers nominats hi ha: l’Ajuntament de La Ràpita (per ser la primera institució en penjar la bandera gai el 28 J de 2007 al balcó consistorial), Emigdi Subirats (escriptor que habitualment defensa a la premsa el col•lectiu gai i lesbià) i el Casal Panxampla (per la realització de diferents campanyes de conscienciació a favor de la diversitat sexual). D’altra banda, la resta de nominats són el Bisbe de Tortosa (pels seus articles homòfobs), les agressions homofòbes ocorregudes a Amposta els darrers anys, i finalment, Daniel Arasa, periodista d’origen tortosí i impulsor de les manifestacions en contra del matrimoni gai.

Jordi, Fede i Anna en un moment de la roda de premsa

Discriminat per ser gai

Dos catalans van passar cinc dies detinguts en una comissaria africana acusats de fer proposicions homosexuals a uns taxistes. Gàmbia és un dels 83 Estats del món que pràctica l’homofòbia. A Catalunya, en canvi, la legislació i les polítiques governamentals combaten la discriminació per motius d’orientació sexual. Però, en el dia a dia, homosexuals, lesbianes i transsexuals són víctimes de l’homofòbia a la feina, al carrer o al veïnat.

“Els estigmes i els estereotips continuen encara que canviïn les lleis”, reflexiona Guadalupe Pulido, responsable de l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona. Tot i que des de 1998 les queixes per drets vulnerats per raó de l’orientació sexual han baixat, els casos de discriminació han augmentat en àmbits concrets com el laboral. “Majoritàriament es dóna entre iguals i moltes vegades prové d’un company que nega la diferència de l’altre perquè no té assumida la seva identitat”, assegura Pulido… llegir article complert